Quin secret (relatiu) gastronòmic més agraït i bo: el 5 Hermanos, amagadet a la part més recòndita de Nou Barris –aquella part de Canyelles on per arribar has de travessar la Ronda de Dalt i pujar unes quantes escales, estires el braç i ja toques Collserola– és un negoci familiar amb quasi més de mig segle d'existència –van obrir a finals dels setanta!– i que ha anat mutant i evolucionant: funcionant durant dècades com a casa de menjars, amb el pas dels anys s'ha convertit en un restaurant gastronòmic clàssic i de proximitat, sens dubte entre els millors de Barcelona. No es diu 5 Hermanos per res: els germans Manel, Javi, Julio y Jordi Gerpe, amb el seu nebot Aitor, van agafar el relleu en la direcció de la seva mare, la Teresa Feliu, fundadora del negoci.
Després de dècades convertits en un referent del bon menjar a Nou Barris, la primavera del 2025 van escometre una reforma integral del local: van refer tot l'interiorisme amb una obra a càrrec de Pere Cortacans –arquitecte i sommelier, l'home que va convertir el Shunka en icona del disseny– i van fer el pas d'obrir a les nits. "Després de la reforma, ens venia molt de gust oferir un servei més complet i poder donar sopars en un ambient més íntim, amb bons vins i plats més sofisticats, però sempre reivindicant la cuina de barri”, explica en Jordi, que tot i aquesta sofisticació, precisa que la cuina és hereva dels plats de la seva mare, qui els va aprendre de l'àvia Juanita.
Com es menja a 5 Hermanos?
Doncs de manera excel·lent. Aquí hi trobareu uns jocs reunits de clàssics de la cuina catalana i espanyola, en raccions generoses, producte d'alta qualitat i coccions d'alta cuina sense perdre de vista el toc casolà. Tenen la mà trencada amb els arrossos; i tot i que aquest és un restaurant de productàs i de fer-hi festa, a la carta hi ha opcions de cuina populars més assequibles, com un bacallà amb samfaina o callos amb capipota (per no parlar d'un monumental i suavíssim caneló de rostit que juga en la divisió d'honor del tema, i el mateix puc dir del pop a la gallega). Zona lliure d'esnobismes: el seu filet al foie és tan bo com el del restaurant més car (i pretensiós) que us pugueu imaginar. Però aquí cap us estalviareu el cambrer vestit de Dràcula o el sommelier foteta que us vol col·locar l'ampolla més cara. El públic i el servei és com la majoria de la gent, és a dir, vosaltres: bona gent que sap que els diners costen molt de guanyar, i s'han de gastar en llocs i moments així.